Cristina Cullell ens parla sobre TV per IP i TV per mòbil

Ahir, la professora Cristina Cullell de la U.I.C., va impartir-nos una classe sobre TV per mòbil i TV per IP. Cullell, que està fent la seva tesis doctoral sobre la televisió digital, va donar-nos algunes dades importants sobre el canvi que està ocasionant la digitalització al món de la televisió.

La convergència entre el sector audiovisual i el de les telecomunicacions està ocasionant que les xarxes de telecomunicacions no només permetin trucar sinó que també permetin rebre continguts audiovisuals. La televisió ja no arriba per ondes sinó que arriba per les xarxes de telefonia o Internet.

La televisió per mòbil, també coneguda com DVB-H, permet visionar continguts audiovisuals mitjançant el mòbil. Tan es pot aconseguir mitjançant el mode donwload (descàrrega de continguts a través de la xarxa del pc o del mòbil) com unicast (one to one) o broadcast (one to many). Cal fer referència també als mobisodes (episodis de mòbil), una nova manera de veure la televisió per mòbil, de manera personal i independent.

Per altra banda, Cullell també va fer referència a la TV per IP que va definir-la com la reproducció d’imatges a través d’Internet com web tv. Stream.

Amb aquesta sessió, molt complementària a la de Miralles, cal tenir present que hem de posar-nos al dia amb aquesta nova manera de consumir continguts audiovisuals ja que, quan sortim al món laboral, això és el que ens trobarem.

Televisió a la carta

Veure la televisió per Internet és una realitat. El que fa un temps veiem com impossible ja ho tenim aquí gracies als portals que ens permeten veure series on-line, pel·lícules,etc…

Ha arribat la televisió a la carta. Sí, podem decidir. Decidir on, quan, com, amb qui, etc…

S’ha acabat això d’estar pendents de la programació, per poder veure el que ens interessa. Els programadors de les cadenes de televisió deixen de decidir quan hem de veure cada programa, ara som nosaltres els que ens organitzem. La gent cada vegada consumeix menys televisió i busquen alternatives noves per poder consumir aquests continguts audiovisuals.

Davant de l’èxit del portal de videos de Youtube, la televisió ha hagut de posar-se les piles. Moltes cadenes de televisió han optat per la creació d’un portal web, on pujen fragments dels seus millors productes. Un clar exemple n’és TV-3, amb 3alacarta, un portal que ofereix la possibilitat de veure tots els programes emessos per TV-3 durant la setmana (sempre que tinguin els drets). Antena3 i Cuatro també han obtat per aquest mètode.

Videojocs online

El món dels videojocs és el sector que més diners mou dins de l’àmbit de les noves tecnologies.

A Espanya aquest sector és molt popular, amb un 25% de cobertura, seguit de França i Anglaterra. L’èxit espanyol és sorprenent, sobretot si tenim en compte que la població internauta d’entre 14 i 24 anys representen el 35% dels internautes espanyols. Internet ofereix moltes possibilitats per als videojocs online, encara que no totes les videoconsoles tenen disponible aquesta opció. La Xbox360 és la més adient per a aquest tipus de joc.

En general, aquest mercat interessa a la població jove masculina.

Les videoconsoles d’última generació són:

• PlayStation3
• Xbox 360
• Nintendo Wii
• PSP
• Nintendo DS

La violència en els videojocs

Tot i no ser una apassionada en el món dels videojocs, no puc dir que no he jugat mai a matar “marcianitos” o bé a disparar als enemics.

És per això que crec que la violència ja s’ha convertit en un tema usual en aquest àmbit; Qualsevol persona que posseeixi una consola a casa, segurament tindrà també, algun joc que en major o menor mesura contindrà violència.

És per això que crec que hi ha una gran diferència entre el que pensen els jugadors i els crítics experts en el tema.

Des de la perspectiva dels jugadors, els videojocs no creen violència ja que cal que cal saber separar molt bé, la realitat de la ficció.  No per jugar a un joc determinat com per exemple Medal of Honor, es sortirà al carrer amb un fusell i es dispararà als enemics.

Per altra banda, els crítics no pensen el mateix. Quan hi ha un cas de violència, es recorre al cas hipotètic: “Persona que pot ser jugadora d’un joc violent i aquest pot ser el motiu del seu acte”. Un exemple és el noi de Katana que va matar a la seva família i resultava ser que jugava al Final Fantasy.

Cal saber separar els dos mons.

Albert Murillo, expert dels videojocs

Dijous dia 6 de Març vem comptar de nou amb la presència d’un expert, un expert i aficionat dels videojocs, Albert Murillo.

Ens va fer un repàs de la història dels videojocs, des de la primera aparició fins a les últimes novetats que podem trobar avui dia en el mercat.

Al 1958 als Estats Units va ser creat el primer videojoc, “Tennis For Two”; però molts no el consideren com el primer videojoc ja que no estava fet amb transistors. El primer que si que va utilitzar transistors va ser “SpaceWar” creat al 1961 per Steve Russell.

Per altre banda, el primer videojoc comercial de la historia va ser el “Pong”, recordat per molts, creat per Nolan Busknell. Aquest, va tenir moltissim èxit, fins i tot es va espatllar perquè la cubeta de les monedes estava plena.

Per altra banda, al Japó, Ken Uston, un gran expert en poker, blackjack es va dedicar a escriure llibres explicant estratègies per guanyar a diversos videojocs.

 Cal recordar sobretot a Paco Menéndez, que morí molt jove. Era un geni de la programació, fins al punt que va crear els 3 millors videojocs de la època. El més conegut “La Abadia del Crimen”. Quan el va acabar va deixar-ho perquè va pensar que no ho podria superar mai.

Els pros i contras dels videojocs

Els casos que han sortit al llarg dels anys en els mitjans de comunicació no han ajudat en cap cas a millorar la imatge dels videojocs, sinó tot al contrari. Només han provocat la creació de despreci, ignoració i el fet de posicionar els videojocs en general com un perill públic!

No obstant cal tenir en compte que molta gent aficionada als videojocs ha acabat convertint-se en autèntics ludòpates quan hi ha mancat el control propi. És per aquest motiu que cal saber no perdre’l, per tal de no patir una addicció incontrolable.

Per altra banda, també es poden veure els videojocs positivament com una afició o un passatemps, enlloc d’una ciberpatologia.

Un exemple en són els videojocs que ajuden a millorar la capacitat intel·lectual o l’aprenentatge.

Sessió sobre videojocs amb Albert Murillo

Ahir, vam tornar a tenir visita a l’assignatura de nous formats…Qui va venir? Us preguntareu…

Albert Murillo, un apassionat del món dels videojocs i autor de vodcast i podcast.

La seva xerrada va consistir en explicar-nos una mica d’història sobre el fenomen dels videojocs. Tot seguit va compartir la seva pròpia experiència com a treballador i com a consumidor de videojocs.  Sí , sí, ho heu entès bé, els videojocs són el seu hobby però a més a més és un 30% dels seus ingressos provenen dels comentaris que fa sobre videojocs. És per això que a casa seva pots trobar des de la consola 2.600 fins la Wii. A part d’això col·labora al programa Generació Digital de Catalunya Ràdio.

Els inicis dels videojocs es remunten a les dècades dels seixanta i setanta amb Estats Units seguit del Japó com a països pioners.

Va comentar que “Tennis for two” es considera el primer videojoc (circuit mecànic), tot i que molts crítics asseguren que va ser “Space War” ja que va ser el primer en usar els transistors. No obstant el primer joc comercial que va fer història va ser Pong, una màquina semblant a la de “tragaperras“actuals, que va tenir un èxit inesperat; el primer dia que va posar-se a disposició d’uns alumnes d’universitat, va espatllar-se degut a la quantitat de monedes que s’hi havia dipositat.

Per altra banda també va parlar-nos de gent vinculada en els videojocs i un d’ells va ser Nolan Bushnell, un home que va veure negoci en els videojocs i va acabar fent-se milionari.

Murillo després de la xerrada va rebre moltes preguntes dels alumnes, com per exemple el número d’hores que pot passar jugant a un mateix joc: “2hores” o bé quina consola és la millor:  ”La Wii, perquè pot jugar-hi tota la família…” .

Va ser una trobada molt interessant i amena, sobretot per la gent que com jo, no ens interessa massa aquest tema…

Santiago Miralles a la UIC

El passat 4 de Març vem comptar amb la presència de Santiago Miralles en una conferència en l’àmbit de l’assignatura de Nous Formats Digitals de la UIC.

Santiago Miralles és el director gerent de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Interactiva). Aquesta corporació s’encarrega de gestionar els serveis de radiodifució i televisió de Catalunya.

Durant la conferència va parlar dels mitjans audiovisuals i va fer referència al creixement de cadascún d’ells. Va assenyalar que els mitjans tradicionals es troben en una fase de maduració o de declivi, ja que és un mercat molt competitiu i ha deixat de créixer; mentre que els nous mitjans audiovisuals no paren de créixer.

La CCRTV Interactiva ha generat nous mitjans dissenyats per a diferents usuaris, i adaptats per a aquells que busquen qualsevol tipus d’informació dins de la xarxa. Alguns dels portals i webs que gestiona són www.3alacarta.cat, www.3cat24.cat, www.3xl.cat, www.elsesports.cat, www.icatfm.cat, etc…

Tots aquests serveis contribueixen a que el consum de la televisió cada vegada sigui menor entre els joves ja que prefereixen mirar el que els hi interessa en el moment que volen.

Santiago Miralles, una mirada al futur audiovisual

Ahir dia 4, vam tenir de convidat a la classe de Nous Formats Digitals a Santiago Miralles, director gerent de la CCRTV Interactiva.

Miralles  va basar el seu discurs en el no-creixement dels mitjans audiovisuals tradicionals i en l’aposta cap als nous mitjans.

‘’El pastís no creix i s’està fragmentant’’ així va descriure la situació dels mitjans tradicionals. També va assegurar que la competitivitat entre les operadores està comportant la baixada dels preus i per tant l’empobriment de les empreses del sector.  El problema no és que la gent no consumeixi sinó que aquests, canvien d’operadores degut a la gran oferta que reben.

La gran lluita dels grans mitjans és aquesta, no perdre clients.

Quan va parlar de l’estratègia de la Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals va deixar anar; “No es pot ser només una organització de ràdio i televisió sinó que hem de ser una organització a demanda’’.  És a dir que s’ha de conèixer a la perfecció els usuaris per tal de poder fer continguts on demand; 3 a la Carta, 324, Tv3minuts, Icatfm…

Realment va ser una xerrada molt interessant i amb la seva experiència i els seus consells vam poder entendre molt més què s’exigirà en un futur; un comunicador audiovisual amb nocions de nous formats i mitjans audiovisuals.

La nit dels Òscars

Som la Georgina i la Sílvia, i aquí us deixem el nostre primer Podcast, que tracta sobre la nit dels Òscars i els premis que es van repartir.

Esperem que us agradi!;)