Els casos que han sortit al llarg dels anys en els mitjans de comunicació no han ajudat en cap cas a millorar la imatge dels videojocs, sinó tot al contrari. Només han provocat la creació de despreci, ignoració i el fet de posicionar els videojocs en general com un perill públic!
No obstant cal tenir en compte que molta gent aficionada als videojocs ha acabat convertint-se en autèntics ludòpates quan hi ha mancat el control propi. És per aquest motiu que cal saber no perdre’l, per tal de no patir una addicció incontrolable.
Per altra banda, també es poden veure els videojocs positivament com una afició o un passatemps, enlloc d’una ciberpatologia.
Un exemple en són els videojocs que ajuden a millorar la capacitat intel·lectual o l’aprenentatge.
El que surt a les notícies són coses atípiques! Si fóssin normals aleshores no serien notícia.
D’altra banda, tot té les seves coses positives i negatives, però abusar de les coses pot ser força perjudicial. En les videoconsoles sobretot. Ara bé, de tots els usuaris de videojocs un tant per cent molt baix és el que està realment enganxat i pateix “ciberpatologies” -m’ha agradat la paraula. xDD. Així que s’ha de tenir un cert equilibri! Però ja està. Jo he arribat a estar cada tarda jugant un mínim de dues hores! I de vegades despres de sortir a prendre algo em posava a jugar però no considero que tingui cap enfermetat ni res de l’estil.
Per cert, un punt positiu de la Wii (no sé si les altres videoconsoles també) és que té un diari on et diu les hores totals que has jugat al dia i a quin joc has jugat i quanta estona. I també, en els jocs de fer exercici quan ja portes una estona jugant et surt un panell i et diu: “Per avui potser hauries de descansar”. (Clar, desprès tu fas el que vols i segueixes jugant. jejejejej)
Eli ^^
interresant això de la wii