Internet cada dia está a l’abast de més gent. És com un vici. Estem constantment connectats a la xarxa, pendent de les últimes notícies, novetats,etc… Però ningú pot contrar-la ni poseir-la, per tant hem de ser molt conscients per on naveguem.
La pornografía i els videojocs són les pàgines d’Internet d’oci que més es visiten. També és molt freqüent la descàrrega de música, pel·lícules, imatges, etc…
Els blogs però, permeten escriure lliurement sobre qualsevol tema, i donen la oportunitat de participar als lectors, opinant i creant debats de vegades molt interessants. Però d’altre banda, aquesta llibertat a l’hora d’escriure també pot afavorir a omplir la xarxa amb contiguts nuls i fins i tot desagradables que poden ferir la sensibilitat d’alguns lectors.
Hem de ser conscients del què escrivim i del llenguatge que utilitzem, perquè no sabem qui pot estar darrere d’una altre pantalla d’ordinador llegint les nostres paraules.
És totalment cert. La llibertat que ens ofereix Internet a través dels blogs perquè els que habitualment hem estat receptors passem a ser emissors és espectacular. I això és positiu però amb matisos més negatius: i és que qualsevol pot dir el que pensa, pensi el que pensi, i qualsevol pot opinar sobre tot, tingui o no tingui una base per poder opinar amb propietat. El soroll documental d’Internet és brutal, separar què val la pena i què no és la gran tasca dels navegants actuals.